Una ràdio bi-analògica és un dispositiu que facilita la comunicació de veu sense fils basada en la tecnologia de transmissió de senyal analògic. El seu principi de funcionament consisteix principalment en cinc etapes bàsiques: modulació, transmissió, propagació, recepció i demodulació. Al final de la transmissió, quan un usuari parla, la seva veu es converteix en un senyal elèctric feble mitjançant un micròfon; aquest senyal d'àudio entra posteriorment al circuit de modulació.
Per habilitar la transmissió de llarga-distància, el senyal d'àudio s'ha de superposar a una ona portadora d'-alta freqüència. Això s'aconsegueix normalment mitjançant la modulació de freqüència (FM) o la modulació d'amplitud (AM), amb FM àmpliament adoptat a causa de la seva robusta resistència a les interferències. El senyal d'alta freqüència-modulat s'amplifica amb un amplificador de potència i després s'irradia a l'espai com a ones electromagnètiques mitjançant una antena.
A mesura que aquestes ones electromagnètiques es propaguen per l'espai lliure, el seu abast de transmissió és limitat-normalment abasta des d'uns pocs quilòmetres fins a més de deu quilòmetres-a causa de la influència de factors com el terreny, els obstacles físics i les condicions meteorològiques; el rang exacte depèn de la potència de sortida del dispositiu i de l'entorn. A l'extrem receptor, l'antena d'una altra ràdio capta les ones electromagnètiques de l'aire i les torna a convertir en un senyal elèctric d'alta freqüència feble-. Després de sotmetre's a passos de processament com ara l'amplificació d'alta-freqüència, la barreja de freqüències i l'amplificació de-freqüència intermèdia, aquest senyal entra al circuit de demodulació.
La demodulació serveix com a operació inversa de la modulació, extreu el senyal d'àudio original de l'ona portadora; A continuació, aquest senyal s'amplifica a l'etapa d'àudio per impulsar un altaveu, reproduint així el so i completant l'intercanvi de comunicació. Com que els senyals no estan sotmesos a processament digital, les ràdios analògics-de dues vies presenten una estructura senzilla, costos de fabricació baixos i temps de resposta ràpids. A més, presenten una confiança mínima en algorismes de codificació i descodificació complexos, la qual cosa els fa ideals per a escenaris que exigeixen un alt rendiment en -temps real-, com ara comunicacions d'emergència, operacions d'enviament de seguretat i coordinació de llocs de construcció.
